Imatge

Bon nadal i bones festes!

Felicitació nadal 2013 bo

Anuncis

Temps d’Advent IV

Quan allò invisible ens atrapa… (Mt 1, 18-24)

La vida té una dimensió de misteri que se’ns escapa malgrat la nostra mentalitat racionalista i controladora se’ns resisteixi contínuament.

Però hi ha coses que sentim, que experimentem en el més profund del nostre ser, coses a les que no gosem posar noms, coses que intuïm i percebem amb una llum i una claredat indescriptibles malgrat no les entenguem plenament, no sapiguem exactament d’on venen o desconeguem on ens portaran.

Josep va ser empès per aquesta realitat misteriosa de l’Esperit que no entén de càlculs, ni de raonaments, ni de convencionalismes, ni de normes i morals i s’hi va deixar portar des del silenci i la bondat de cor, malgrat les seves pors i malgrat la incomprensió i el rebuig que això li podia comportar.

Com diu el Papa Francesc, aquesta confiança en allò invisible pot produir-nos, com a Josep, un cert vertigen, però no hi ha més gran llibertat que deixar-se portar per l’Esperit i deixar que Ell ens il·lumini, ens guiï, ens orienti i ens impulsi allà on Ell vulgui. Perquè Ell, que sap el que convé a cada moment, ja s’ocupa de relligar, entreteixir vides i posar en connexió realitats i persones per a crear Vida nova, per a fer-nos misteriosament fecunds.

I a tu, qui et porta? Que et fa fecund?

Bon Nadal!

Mar Galceran.  Pastoral Universitària

Comentari de l’evangeli. Diumenge 15 de desembre

free

“Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.”
Estic cec/ga? Estic invàlid/a? Estic leprós/a? Estic sord/a? Estic mort/a? Estic desvalgut/da?.
“Què heu sortit a veure al desert?”, “Què hi heu sortit a veure?” Vull veure? Vull caminar? Vull ser pur? Vull sentir? Vull ressuscitar? Vull anar al desert? Vull alliberar-me i ser feliç?

Imatge reproduïda amb llicència Creative Commons de flickrcc.net.

Avui dijous 12 de desembre sopar dels 15 minuts!

logoCOR IMATGE REDUIDA
Aviat farà un any que vam començar els 15 MINUTS AL COR. Al Cor de la Jornada, de la ciutat i de nosaltres mateixos. A les vigílies de Nadal volem revisar aquesta iniciativa: com va, què ens havíem proposat i què hem aconseguit, què podem modificar si és que cal modificar alguna cosa. En qualsevol cas, amb la confiança que en el voler ajudar a l’encontre amb el Misteri de Déu en la pròpia vida, el Misteri d’Amor que sorgeix dins del nostre Ser, no estem sols, i és Ell qui ens va conduint. Dijous 12 de desembre, a les 20h, ens reunirem per a fer un sopar per a tots els conductors/es de la pregària diària, i per a tots aquells que es vulguin sumar al projecte 15 MINUTS AL COR.

TEMPS D’ADVENT III. A qui esperes tu? (Mt 11, 2-11)

advent III

Sou vos qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Davant un món ple de penúries i sofriments, d’injustícies i opressions, de milers de persones que moren de fam, de tristesa, d’explotació……on és Aquell que està venint? Aquell que ens havia d’alliberar del mal d’aquest món? Era realment Jesús aquell que havia de venir o n’hem d’esperar encara un altre?

Potser nosaltres esperem en una direcció equivocada, o esperem paralitzats des del que no tenim, anhelant que algú vingui a saciar-nos. Però com diu Ernes Rochi no s’espera per causa d’una mancança sinó per una plenitud, per una sobreabundància de vida que ja pressiona. S’espera per engendrar.

Tots portem a dins nostre una força amorosa que està a l’espera de donar a llum, d’expandir-se, d’irradiar-se i de contribuir a la transformació d’aquest món. Sí, El qui hi ha de venir, El qui està venint, hi és ja en la força i el coratge dels qui lluiten cada dia per a viure o sobreviure. Hi és en la solidaritat i l’alegria de moltes persones que, malgrat les difícils situacions per les que estan passant, treuen també el millor de sí mateixes per als altres. Hi és també en la humil i discreta presència de l’amor en unes vides que, malgrat haver estat ferides i trencades, son capaces de repartir tendresa i pau.

Hi és també quan ests capaç de deixar de mirar-te i lamentar-te dels teus fracassos, de les teves ferides i de les ferides d’aquest món, i posar-te a caminar des de l’Amor que et sosté, des de la força que en tu habita, per a que els qui passen penes hi trobin consol, els qui han perdut la dignitat la recuperin i els qui passen fam quedin saciats a través teu.

A qui esperes tu? Et deixaràs trobar per Ell?

Mar Galceran. Pastoral Universitària

Comentari de l’evangeli, diumenge 8 de desembre

Imatge reproduïda amb llicència Creative Commons en flickrcc.net. Autor: © Dino Olivieri

Mare, calma la meva pena, calma la meva angoixa, calma la meva por…

Mare, ajuda’m a què les meves ferides no m’allunyin de l’Amor que tot ho omple… Ajuda’m a sentir i acceptar que m’han ferit tant com he ferit…

Mare protectora, mare que m’aculls, mare que calmes la meva fragilitat: allà on em sento més vulnerable, allà on fàcilment davant de l’altre parlo amb foc entre les dents, poso murs impenetrables o m’abandono deixant-me caure en pous obscurs sense fi, i tot per no sentir ni escoltar el dolor que duc a dins.

Mare Immaculada fes néixer Jesús dins meu! Fes que l’Amor em condueixi i que cap ferida, ni creu m’allunyi d’ell…

En relació a Lc 1,26-38

COMENTANT L’EVANGELI

navegant“Vetlleu”, “estigueu a punt”, “el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”…

Ens podríem preguntar, en un acte molt íntim: què faig jo, en el meu dia a dia, per veure i acollir l’Amor de Jesús dins meu? Que faig jo amb el meu company o companya, el meu fill o filla, amb la meva mare o pare, amb el meu germà o germana quan en la relació amb ell o ella em venen emocions, sentiments d’avarícia, d’ira, d’enveja, de supèrbia? Quantes vegades veig a l’altre, ni als altres, pel meu desig de gola, de luxúria o de peresa?

Els suggeriments que ens fa el Papa Francesc ens poden anar molt bé: discerniment! El discerniment que ens porta a parar-nos, a observar-nos (sense caure en el judici), avaluar-nos (fent crítica constructiva) i escollir quin ha de ser el camí o les pràctiques que ens acostin a Jesús.

En l’evangeli d’aquest diumenge 1 de desembre podem comprovar en dues situacions diferents que aparentment, estèticament, fan dues persones dels mateixos actes. Una és presa per Jesús, l’altra deixada.

Imatge reproduïda amb llicència Creative Commons en flickrcc.net. Autor: © Miqui