Temps d’Advent IV

Quan allò invisible ens atrapa… (Mt 1, 18-24)

La vida té una dimensió de misteri que se’ns escapa malgrat la nostra mentalitat racionalista i controladora se’ns resisteixi contínuament.

Però hi ha coses que sentim, que experimentem en el més profund del nostre ser, coses a les que no gosem posar noms, coses que intuïm i percebem amb una llum i una claredat indescriptibles malgrat no les entenguem plenament, no sapiguem exactament d’on venen o desconeguem on ens portaran.

Josep va ser empès per aquesta realitat misteriosa de l’Esperit que no entén de càlculs, ni de raonaments, ni de convencionalismes, ni de normes i morals i s’hi va deixar portar des del silenci i la bondat de cor, malgrat les seves pors i malgrat la incomprensió i el rebuig que això li podia comportar.

Com diu el Papa Francesc, aquesta confiança en allò invisible pot produir-nos, com a Josep, un cert vertigen, però no hi ha més gran llibertat que deixar-se portar per l’Esperit i deixar que Ell ens il·lumini, ens guiï, ens orienti i ens impulsi allà on Ell vulgui. Perquè Ell, que sap el que convé a cada moment, ja s’ocupa de relligar, entreteixir vides i posar en connexió realitats i persones per a crear Vida nova, per a fer-nos misteriosament fecunds.

I a tu, qui et porta? Que et fa fecund?

Bon Nadal!

Mar Galceran.  Pastoral Universitària

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s