COMENTANT L’EVANGELI

Consultar l’evangeli de cada dia ens pot servir per reflexionar en quines “coses” en el dia d’avui haig de posar l’atenció. Aquesta mirada activa en el què fem ens pot obrir les portes per a sentir a Crist dins nostre.

Clica a sobre per accedir-hi:

Sort en la búsqueda… recorda que no estàs sol,

CONFIA,

ALGÚ T’ESTIMA

COMENTARI DE L’EVANGELI DELS DIUMENGES:

DIUMENGE 12 DE GENER 2014

“¿Cómo es que tu vienes a mi?” a veces no entendemos tantas cosas, pero… “todo se andará”! y en esta entrega es cuando “entonces el cielo se abrió y vio que el Espíritu de Dios bajaba como una paloma y iba hacia él…”. Comentario del evangelio Mt 3, 13-17

DIUMENGE 5 DE GENER 2014

“ La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la” Ha vingut la llum a casa teva? L’has acollit?. Comentari de l’evangeli Jn 1, 1-18.

DIUMENGE 29 DE DESEMBRE 2013

”El nen ha nascut dins nostre i el nostre Herodes (ego) el voldrà “matar” a tota costa… Els àngels ens aconsellen que la nostra part pare (Josep en mi), protegeixi la nostra part mare (Maria en mi) i el nen (Jesús en mi)… Aquest Josep que de ben segur no es va creure la mort dels qui volien matar a Jesús i se l’emportà a viure a Natzaret, ara ens suggereix d’estar atents a aquells mecanismes que tenim tan inconscientment integrats i que voldran matar l’Amor que ha nascut en nosaltres… Trobarem Natzaret de la mà de Josep?” comentari de l’evangeli: Mt2, 13-15.19-23.

DIUMENGE 22 DE DESEMBRE 2013

Jesús vol néixer dins meu. I un àngel entre somnis em guia tot dient: No tinguis por, segueix l’estrella i “Déu serà en nosaltres”…. De l’evangeli Mt 1,18-24

DIUMENGE 15 DE DESEMBRE 2013

“Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.”
Estic cec/ga? Estic invàlid/a? Estic leprós/a? Estic sord/a? Estic mort/a? Estic desvalgut/da?.
“Què heu sortit a veure al desert?”, “Què hi heu sortit a veure?” Vull veure? Vull caminar? Vull ser pur? Vull sentir? Vull ressuscitar? Vull anar al desert? Vull alliberar-me i ser feliç?

DIUMENGE 8 DE DESEMBRE 2013

Mare, calma la meva pena, calma la meva angoixa, calma la meva por…

Mare, ajuda’m a què les meves ferides no m’allunyin de l’Amor que tot ho omple… Ajuda’m a sentir i acceptar que m’han ferit tant com he ferit…

Mare protectora, mare que m’aculls, mare que calmes la meva fragilitat: allà on em sento més vulnerable, allà on fàcilment davant de l’altre parlo amb foc entre les dents, poso murs impenetrables o m’abandono deixant-me caure en pous obscurs sense fi, i tot per no sentir ni escoltar el dolor que duc a dins.

Mare Immaculada fes néixer Jesús dins meu! Fes que l’Amor em condueixi i que cap ferida, ni creu m’allunyi d’ell…

En relació a Lc 1,26-38

DIUMENGE 1 DE DESEMBRE 2013

“Vetlleu”, “estigueu a punt”, “el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”…
Ens podríem preguntar, en un acte molt íntim: què faig jo, en el meu dia a dia, per veure i acollir l’Amor de Jesús dins meu? Que faig jo amb el meu company o companya, el meu fill o filla, amb la meva mare o pare, amb el meu germà o germana quan en la relació amb ell o ella em venen emocions, sentiments d’avarícia, d’ira, d’enveja, de supèrbia? Quantes vegades veig a l’altre, ni als altres, pel meu desig de gola, de luxúria o de peresa?
Els suggeriments que ens fa el Papa Francesc ens poden anar molt bé: discerniment! El discerniment que ens porta a parar-nos, a observar-nos (sense caure en el judici), avaluar-nos (fent crítica constructiva) i escollir quin ha de ser el camí o les pràctiques que ens acostin a Jesús.
En l’evangeli d’aquest diumenge 1 de desembre podem comprovar en dues situacions diferents que aparentment, estèticament, fan dues persones dels mateixos actes. Una és presa per Jesús, l’altra deixada.

DIUMENGE 24 DE NOVEMBRE 2013

Llegint sobre la vida de Jesús ahir vaig trobar aquestes paraules…

“Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!”, “Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?”

Quan sentim “la pena”, el malestar ja sigui intern (corporal, mental o emocional) o extern (parella, família, amics, treball, etc.), ens poden venir ganes de fer el què sigui per “salvar-nos” de sentir el dolor.

En aquesta zona de no voler viure o sentir el malestar, on les nostres cares més obscures s’apoderen de nosaltres podem caure en la desesperació i fer que el sofriment s’instal·li dins nostre allunyant-nos de l’Amor…

Jesús dóna un missatge contundent i clar davant la seva acceptació al dolor enfront de la mort: acceptar el que a cada moment ens pertoca viure recordant el “todo se andara” de Santa Teresa de Jesús, per anar cap al “Déu” pare.

DIUMENGE 17 DE NOVEMBRE 2013

Llegint sobre la vida de Jesús ahir vaig trobar aquestes paraules…
“Vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.” “Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa.”

Qui sóc jo si desmorono totes les pedres que aparentment em construeixen?

Quan estic en situació de contemplació cristiana i observo els meus pensaments sense judici, sense anar-me’n amb ells desidentificant-me, em succeeix tota una guerra interna amb tantes estratègies per defensar aquell/a que fins ara havia construït… “NO et defensis!” confia i rau en el teu centre allà on Jesús ens ” donarà una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.”

Us suggerim practicar una estona de contemplació cada dia, uns 20 minuts: “Sofrint amb constància, vos guanyareu per sempre la vostra vida.”

DIUMENGE 10 DE NOVEMBRE 2013

Llegint sobre la vida de Jesús ahir vaig trobar aquestes paraules: “Jesús volia purificar el temple buidant-lo de mercaders”. Si tu fossis el temple… què faries per purificar-lo? Quins serien els teus mercaders? En aquest context: quin sentit té per a tu la mort i la resurrecció?

Deixa un comentari