TEMPS D’ADVENT

TEMPS D’ADVENT IV. Quan allò invisible ens atrapa… (Mt 1, 18-24)

La vida té una dimensió de misteri que se’ns escapa malgrat la nostra mentalitat racionalista i controladora se’ns resisteixi contínuament.

Però hi ha coses que sentim, que experimentem en el més profund del nostre ser, coses a les que no gosem posar noms, coses que intuïm i percebem amb una llum i una claredat indescriptibles malgrat no les entenguem plenament, no sapiguem exactament d’on venen o desconeguem on ens portaran.

Josep va ser empès per aquesta realitat misteriosa de l’Esperit que no entén de càlculs, ni de raonaments, ni de convencionalismes, ni de normes i morals i s’hi va deixar portar des del silenci i la bondat de cor, malgrat les seves pors i malgrat la incomprensió i el rebuig que això li podia comportar.

Com diu el Papa Francesc, aquesta confiança en allò invisible pot produir-nos, com a Josep, un cert vertigen, però no hi ha més gran llibertat que deixar-se portar per l’Esperit i deixar que Ell ens il·lumini, ens guiï, ens orienti i ens impulsi allà on Ell vulgui. Perquè Ell, que sap el que convé a cada moment, ja s’ocupa de relligar, entreteixir vides i posar en connexió realitats i persones per a crear Vida nova, per a fer-nos misteriosament fecunds.

I a tu, qui et porta? Que et fa fecund?

Bon Nadal!

Mar Galceran.  Pastoral Universitària

TEMPS D’ADVENT III. A qui esperes tu? (Mt 11, 2-11)

Sou vos qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Davant un món ple de penúries i sofriments, d’injustícies i opressions, de milers de persones que moren de fam, de tristesa, d’explotació……on és Aquell que està venint? Aquell que ens havia d’alliberar del mal d’aquest món? Era realment Jesús aquell que havia de venir o n’hem d’esperar encara un altre?

Potser nosaltres esperem en una direcció equivocada, o esperem paralitzats des del que no tenim, anhelant que algú vingui a saciar-nos. Però com diu Ernes Rochi no s’espera per causa d’una mancança sinó per una plenitud, per una sobreabundància de vida que ja pressiona. S’espera per engendrar.

Tots portem a dins nostre una força amorosa que està a l’espera de donar a llum, d’expandir-se, d’irradiar-se i de contribuir a la transformació d’aquest món. Sí, El qui hi ha de venir, El qui està venint, hi és ja en la força i el coratge dels qui lluiten cada dia per a viure o sobreviure. Hi és en la solidaritat i l’alegria de moltes persones que, malgrat les difícils situacions per les que estan passant, treuen també el millor de sí mateixes per als altres. Hi és també en la humil i discreta presència de l’amor en unes vides que, malgrat haver estat ferides i trencades, son capaces de repartir tendresa i pau.

Hi és també quan ests capaç de deixar de mirar-te i lamentar-te dels teus fracassos, de les teves ferides i de les ferides d’aquest món, i posar-te a caminar des de l’Amor que et sosté, des de la força que en tu habita, per a que els qui passen penes hi trobin consol, els qui han perdut la dignitat la recuperin i els qui passen fam quedin saciats a través teu.

A qui esperes tu? Et deixaràs trobar per Ell?

Mar Galceran. Pastoral Universitària

TEMPS D’ADVENT II. Ser obedients (Lc 1, 26-38)

Quant que ens costa ser obedients!. Ens costa i no ens agrada perquè sovint confonem l’obediència amb l’acompliment de quelcom a la força o contra la pròpia voluntat i ho vivim com un atemptat a la nostra llibertat.

Però l’obediència de la fe és just tot el contrari, un autèntic exercici de llibertat interior.

La paraula obeir ve del llatí i significa saber escoltar. L’obediència doncs, no implica una submissió alienant, sinó un ser receptiu, captar una realitat en la seva fondària per a pensar-la, analitzar-la i discernir-la amb llibertat. Una llibertat que ens mou a deixar enrere les nostres seguretats, interessos, pors, afeccions i abandonar-nos confiadament, sense reserves. Malgrat les renúncies que impliqui, malgrat les incerteses i les pors que se’ns plantegin, malgrat les incomprensions i incomoditats que puguem percebre… perquè tenim la confiança plena que, amb tot, quelcom de bo, que no ens ha esta del tot revelat, ens espera en aquest SÍ.

Sabem veure aquest bé que ens esguarda més enllà del que és aparent?

Què ens ho impedeix veure?

De què ens hem de desprendre per a dir un SÍ confiat, com el de Maria, a la nostra llibertat?

Mar Galceran. Pastoral Universitària

TEMPS D’ADVENT I. Els diluvis i els ventijols de la vida (Mt 24, 37-44)

Déu és sempre sorprenent. Pot irrompre en la nostra vida de manera sobtada i imprevista. I la seva manera de fer ens descol·loca sempre, sigui quina sigui la forma que vulgui prendre.

Pot ser que, com a Noe, Déu se’ns presenti en forma de diluvi, amb una força i totalitat que tot ho arrasa, ho esporga, ho neteja, ho capgira… deixant-nos a la intempèrie, desprotegits de tots i de tot per a que comencem de nou, amb el terreny interior ben aplanat. Sí, sovint Déu pot irrompre en la nostra vida des de la catàstrofe, des d’un trencament de la pròpia identitat, una malaltia, una pèrdua laboral, una crisi de parella o tants altres “diluvis” que se’ns presenten en la vida sense desitjar-los. I llavors…..estarem preparats per a sobrevolar-los? Qui o què ens hi rescatarà? Serem capaços de reconèixer l’oportunitat que ens brinden de refundar-nos o morirem ofegats pel sense sentit?

Amb tot, Déu no sempre ens visita en la nostra vida amb aquesta espectacularitat. Molt sovint acostuma a ser silenciós i discret i, com a Elies, es presenta en el murmuri d’un ventijol suau que esbufega en l’ànima transfigurant-la lenta i acompassadament. Però potser estem tant desitjosos d’experiències intenses o vivim tan ofuscats en les nostres preocupacions, que el deixem passar de llarg sense pràcticament adonar-nos-en. Què difícil que ens resulta captar-lo en la seva discreció!. Quins sorolls de la vida hem de silenciar  per a poder sentir el seu alè discret?

 Què hi veiem nosaltres en els diluvis o els ventijols suaus de la nostra vida?

 Que aquest temps d’advent ens ajudi  a mantenir-nos-hi ben receptius.

 Mar Galceran. Pastoral Universitària de Barcelona

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s