0

Comentari de l’evangeli, diumenge 8 de desembre

Imatge reproduïda amb llicència Creative Commons en flickrcc.net. Autor: © Dino Olivieri

Mare, calma la meva pena, calma la meva angoixa, calma la meva por…

Mare, ajuda’m a què les meves ferides no m’allunyin de l’Amor que tot ho omple… Ajuda’m a sentir i acceptar que m’han ferit tant com he ferit…

Mare protectora, mare que m’aculls, mare que calmes la meva fragilitat: allà on em sento més vulnerable, allà on fàcilment davant de l’altre parlo amb foc entre les dents, poso murs impenetrables o m’abandono deixant-me caure en pous obscurs sense fi, i tot per no sentir ni escoltar el dolor que duc a dins.

Mare Immaculada fes néixer Jesús dins meu! Fes que l’Amor em condueixi i que cap ferida, ni creu m’allunyi d’ell…

En relació a Lc 1,26-38

Anuncis
0

COMENTANT L’EVANGELI

navegant“Vetlleu”, “estigueu a punt”, “el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”…

Ens podríem preguntar, en un acte molt íntim: què faig jo, en el meu dia a dia, per veure i acollir l’Amor de Jesús dins meu? Que faig jo amb el meu company o companya, el meu fill o filla, amb la meva mare o pare, amb el meu germà o germana quan en la relació amb ell o ella em venen emocions, sentiments d’avarícia, d’ira, d’enveja, de supèrbia? Quantes vegades veig a l’altre, ni als altres, pel meu desig de gola, de luxúria o de peresa?

Els suggeriments que ens fa el Papa Francesc ens poden anar molt bé: discerniment! El discerniment que ens porta a parar-nos, a observar-nos (sense caure en el judici), avaluar-nos (fent crítica constructiva) i escollir quin ha de ser el camí o les pràctiques que ens acostin a Jesús.

En l’evangeli d’aquest diumenge 1 de desembre podem comprovar en dues situacions diferents que aparentment, estèticament, fan dues persones dels mateixos actes. Una és presa per Jesús, l’altra deixada.

Imatge reproduïda amb llicència Creative Commons en flickrcc.net. Autor: © Miqui

0

MICRO-CONFERÈNCIA Dimarts, 3 de desembre: DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE “DÉU”? Té alguna cosa a veure amb mi?

Amb el Sebastià Taltavull, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
Horari: de 14:30h a 14:40h (just després de la Pregària de cada dia que comença a les 14:15h).

Lloc: Parròquia de Santa Anna. Barcelona

RECORDA: En acabar, pots dinar amb entrepans, gratuïtament, per tal que et puguis reincorporar a la feina. Confirma que dines amb nosaltres a: docencia@dpuniversitaria.org

T’hi esperem!

 

0

COMENTANT L’EVANGELI

arbresLlegint sobre la vida de Jesús ahir vaig trobar aquestes paraules…

“Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!”, “Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?”

Quan sentim “la pena”, el malestar ja sigui intern (corporal, mental o emocional) o extern (parella, família, amics, treball, etc.), ens poden venir ganes de fer el què sigui per “salvar-nos” de sentir el dolor.

En aquesta zona de no voler viure o sentir el malestar, on les nostres cares més obscures s’apoderen de nosaltres podem caure en la desesperació i fer que el sofriment s’instal·li dins nostre allunyant-nos de l’Amor…

Jesús dóna un missatge contundent i clar davant la seva acceptació al dolor enfront de la mort: acceptar el que a cada moment ens pertoca viure recordant el “todo se andara” de Santa Teresa de Jesús, per anar cap al “Déu” pare.
0

COMENTARI DE L’EVANGELI DIUMENGE 17 DE NOVEMBRE

pedres_36Llegint sobre la vida de Jesús ahir vaig trobar aquestes paraules…
“Vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.” “Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa.”

Qui sóc jo si desmorono totes les pedres que aparentment em construeixen?

Quan estic en situació de contemplació cristiana i observo els meus pensaments sense judici, sense anar-me’n amb ells desidentificant-me, em succeeix tota una guerra interna amb tantes estratègies per defensar aquell/a que fins ara havia construït… “NO et defensis!” confia i rau en el teu centre allà on Jesús ens ” donarà una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.”

Us suggerim practicar una estona de contemplació cada dia, uns 20 minuts: “Sofrint amb constància, vos guanyareu per sempre la vostra vida.”

0

Micro-conferència Dijous 14 novembre

Intentes fer silenci, silenci interior, i no te’n surts. No pots. Ho deixes córrer? Com fer front a les dificultats per fer silenci interior? Ens en parlarà La germana Montserrat Viñas, priora del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Serà dijous dia 14, a les 14:14h, als 15 MINUTS AL COR.

Montserrat Viñas

0

Pròxima Micro-Conferència de 14:30 a 14:40h

Cartell Aleix Bonfill OK copia

L’oració de Jesús: la pregària del cor

amb Aleix Bonfill

coordinador grup pregària Hesicasta, Centre Edith Stein

Orient i Occident units a través de la Pregària del Cor. Un estil de pregar que enllaça amb el Diari d’un pelegrí Rus. Aquesta és la Microconferència que farà Aleix Bonfill el dijous 31 d’octubre, a les 14:30, als 15 MINUTS AL COR.

RECORDA En acabar, pots dinar amb entrepans, gratuïtament, per tal que et puguis reincorporar a la feina. Confirma que dines amb nosaltres a: docencia@dpuniversitaria.org

T’hi esperem!

0

Seguint el missatge del Papa Francesc

Moltes esglésies són tancades, no s’hi pot entrar. El Papa Francesc va parlar recentment d’aquest “tancament” d’esglésies a les ciutats d’arreu d’Europa, amb tu to de certa indignació. A 15 MINUTS AL COR hem volgut crear un espai per la pregària, la meditació i el silenci. En el mateix text, el Papa ha criticat el cristianisme ideològic, aquell que funciona en base a consignes, ja sigui ètiques, polítiques…

Aquí teniu el text:

ROMA, 17 de octubre de 2013 (Zenit.org) –

El papa en Santa Marta: Si un cristiano “se convierte en un discípulo de la ideología, ha perdido la fe”. Es lo que ha enseñado el papa Francisco la mañana del jueves en su homilía de la misa celebrada en la Casa Santa Marta. El santo padre ha advertido sobre aquellos cristianos que son como una “una puerta cerrada con la llave en el bolsillo”, y reiteró que cuando no se reza se abandona la fe y se cae en la ideología y en el moralismo.

“¡Ay de ustedes, maestros de la ley, que han suprimido la llave del conocimiento!”. El santo padre ha desarrollado su homilía, partiendo de las advertencias de Jesús, indicadas en el evangelio de hoy. El papa ha reflexionado: “Cuando vamos por la calle y nos encontramos delante de una iglesia cerrada, sentimos algo extraño”, porque “una iglesia cerrada no se entiende”.

A veces, subrayó, “se nos dan explicaciones” que no son tales: “son pretextos, son justificaciones, pero la realidad es que la iglesia está cerrada y la gente que pasa por delante no puede entrar”. Y , peor aún, “el Señor que está dentro no puede salir”. Hoy en día, dijo el papa, Jesús nos habla de esta “imagen de la clausura”, es “la imagen de aquellos cristianos que tienen la llave, pero se la llevan, no abren la puerta. Peor aún, “se paran frente a la puerta” y “no dejan entrar”, y al hacerlo “ni siquiera ellos entran”. La “falta de testimonio cristiano –observó– es lo que hace esto” y “cuando ese cristiano es un presbítero, un obispo o un papa es aún peor”.

Pero, se preguntó Francisco, “¿cómo es que un cristiano cae en esta actitud de puerta cerrada con la llave en el bolsillo?”. “La fe pasa, por así decirlo, a través de un alambique y se convierte en ideología. Y la ideología no convoca. En las ideologías no está Jesús: ni su ternura, su amor y mansedumbre. Y las ideologías son rígidas, siempre. De cada signo: rigidez. Y cuando un cristiano se convierte en un discípulo de la ideología, ha perdido la fe: ya no es un discípulo de Jesús, es discípulo de este tipo de pensamiento… Y por eso Jesús les dice: ‘Ustedes se han llevado la llave del conocimiento’. El conocimiento de Jesús se transforma en un conocimiento ideológico e incluso moralista, porque estos cerraron la puerta con una gran cantidad de reglas”.

Jesús, continuó Francisco, nos dijo: “Ustedes cargan sobre los hombros de la gente muchas cosas, pero solo una es necesaria”. Esto es por lo tanto, el proceso ” espiritual, mental” de los que quieren tener la llave en el bolsillo y la puerta cerrada: “La fe se convierte en ideología y la ideología asusta, la ideología expulsa lejos a la gente, aleja a la gente y aleja a la Iglesia de la gente. Pero se trata de una enfermedad grave esto de los cristianos ideologizados. Es una enfermedad, pero no es nueva, ¿no? Incluso el apóstol Juan, en su primera Carta, habló de esto. Los cristianos que han perdido su fe y prefieren las ideologías. Su actitud es: volverse rígidos, moralistas, especialistas en ética, pero sin bondad. La pregunta podría ser esta, ¿no?: ¿Por qué un cristiano puede llegar a ser así? ¿Qué sucede en el corazón de aquel cristiano, de ese presbítero, de ese papa, que se vuelve así? Solo hay una explicación: aquel cristiano no ora. Y si no hay oración, siempre cerrarás la puerta”. “La llave que abre la puerta a la fe –dijo–, es la oración” Y advirtió: “Cuando un cristiano no ora, sucede aquello. Y su testimonio es un testimonio altivo”. El que no ora es “un soberbio, es un orgulloso, es un seguro de sí mismo. No es humilde. Busca su propia promoción”. En cambio, continuó, “cuando un cristiano ora, no se aparta de la fe, habla con Jesús”. Además, “cuando digo orar, no digo decir oraciones, porque estos maestros de la ley decían muchas oraciones” para dejarse ver. En cambio, Jesús dice: “Cuando ores, entra en tu habitación y ora al Padre en secreto, de corazón a corazón. Una cosa es orar y otra es decir oraciones”. “Estos no oran, abandonan la fe y la convierten en ideología moralista, en casuística, sin Jesús. Y cuando un profeta o un buen cristiano los regaña, les hacen lo mismo que hicieron con Jesús: ‘Cuando salió de allí, los escribas y los fariseos comenzaron a tratarlo de una manera hostil, estos ideólogos son hostiles, y a hacerlo hablar sobre muchos temas, tendiéndole trampas, son insidiosos, para sorprenderlo ante cualquier palabra que salga de su boca’. No son transparentes. ¡Oh, pobres!, son gente sucia por la soberbia. Pidamos al Señor la gracia, primero: de no dejar de orar, para no perder la fe, y de permanecer humildes. Y así no nos volveremos personas cerradas, que cierran el camino hacia el Señor”.

Traducido y adaptado por José A. Varela del texto italiano de Radio Vaticana

0

15 MINUTS et demana poc, però molt

Benvolgut, benvolguda:

El mes de gener de 2013 vam iniciar la proposta 15 MINUTS AL COR, quinze minuts de silenci, meditació i pregària diària al cor de Barcelona (plaça de Catalunya), la cor de la Jornada (al migdia, de 14:15h a 14:30h) i al cor de cadascú, d’un mateix. 15’ AL COR és una iniciativa promoguda pel Centre Edith Stein de Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona, amb una xarxa de persones i institucions que ho recolzen. Es fa cada dia, de 14:15h a 14:30h a la parròquia de Santa Anna, tocant a Plaça de Catalunya de Barcelona.

Hi ha una cinquantena de voluntaris que sostenen, un cop al mes, la pregària. L’esquema és ben simple: cant inicial, lectura evangeli del dia, silenci 8-10 minuts, el Parenostre, una pregària final i cant. Abans i després, música meditativa per poder pregar. Un esquema simple en el que tothom s’hi pugui sentir bé. El públic no és el d’un primer anunci, sinó persones introduïdes en la vida espiritual rodada, i que busca un espai de silenci al dia.

Aquesta és una proposta que volem anar consolidant amb el temps, perquè ens falta molt camí per recórrer.

QUÈ ET DEMANEM, A TU?

1. Que puguem comptar amb tu, a títol individual, un cop al mes per sostenir-conduir la pregària.

2. Que, si cantes mínimament bé o toques algun instrument musical t’apuntis un dia al mes (o dos) per sostenir la pregària i els cants, perquè voldríem millorar pel què fa als aspectes formals.

3. Que puguem comptar amb el suport de la teva comunitat, congregació, ordre religiosa, institució… de manera que els 15 MINUTS sigui una mostra d’un desig compartit de trobar la unitat en la diversitat i de col·laborar en viure l’evangeli.

– OBERT CADA DIA. 15 minuts al Cor és una estona diària, de dilluns a divendres, durant tots els dies lectius.
– EN UN FORMAT SIMPLE I REPETITIU. Cada dia preguem amb el mateix format, centrat en l’Evangeli, un estil de pregària apte per tots els estils i formes de fer en l’Església. Apte també per tots aquells que no tenen cultura religiosa ni monàstica.
– AMB UNA FORMACIÓ EN EL SILENCI, LA PREGÀRIA I LA MEDITACIÓ. Et proposem cada mes una xerrada breu, de 10 minuts, per ajudar a viure des del silenci, a aprofundir en la meditació i la vida de pregària.
– MICROCONFERÈNCIES QUINZENALS amb DINAR GRATUÏT INCLÒS: Paral·lelament hem iniciat unes micro-conferències de 10 minuts, de 14:30 a 14:40. Breus reflexions que ens ajudin a desencallar i viure a fons la nostra vida interior. Els dies que es fan aquestes micro-conferències convidem a dinar d’entrepans de forma gratuïta, per tal que la gent que treballa o estudia pugui retornar a la feina sense entretenir-se a dinar en un altre lloc.
– AMB UNA XARXA DE 50 PERSONES, que condueixen diàriament la pregària. L’esforç que et demanem no suposa gaire temps, només un migdia al mes.
– 15’ AL COR és una iniciativa organitzada i sostinguda per una cinquantena de cristians, i un seguit d’entitats com són: Monestir de Poblet, Xarxa Mundial de la Meditació Cristiana, Delegació d’Apostolat Seglar, Delegació de Joventut, Cristianisme i Justícia, Centre Passatge, Catalunya Cristiana, Ràdio Estel, Sant Josep de la Muntanya, Parròquia de Crist Redemptor, Companyia de Santa Teresa de Jesús, Comunitat ADSIS, Franciscanes de la Nativitat, Frares Franciscans Caputxins, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Parròquia de Santa Anna.
– AMB UN SERVEI D’ESCOLTA. A més de pregar, posem al servei de joves, adults, un grup de persones disposades a escoltar tots aquells que s’acostin a Santa Anna durant aquesta estona.
– UN ESPAI DE COMUNIÓ ECLESIAL En els moments que vivim ens sembla important generar un espai de comunió.

Si pots ser voluntari un cop al mes fes un mail a:
cedithstein@dpuniversitaria.org